Tres temporades desprès, el Nàstic torna al futbol professional per
la porta gran. La victòria davant el Huesca
per 3-1 en el partit de tornada de la eliminatòria de campions va servir per posar
la cirereta al pastís a una excepcional temporada on els homes de Vicente Moreno s’han erigit com un dels
millors equips ja no tan sols del seu grup, sinó de tota la categoria.
El inici de lliga dels granes va començar de la mateixa manera que en les darreres cinc
temporades, es a dir, sense sumar els tres punts. Des de la temporada 2009/10, quan el conjunt llavors
dirigit per César Ferrando va
guanyar per 0-1 al camp del Murcia
amb gol de Roberto García,
casualment ex jugador del Huesca, el
Nàstic mai ha tornat a guanyar el primer partit de lliga. Des de llavors:
2010/11à Las Palmas 3-2
Nàstic
2011/12à Almería 3-1 Nàstic
2012/13à Nàstic 1-1 València Mestalla
2013/14à Nàstic 1-2 Lleida Esportiu
2014/15à Nàstic 0-1 Sant Andreu
La derrota davant el Sant Andreu en el partit inaugural de la campanya que està a punt
de finalitzar va ser un fet totalment inesperat, doncs a priori el conjunt del Narcís Sala no havia de ser un rival en
la lluita pel play-off tal i com s’ha demostrat al llarg de tota la temporada. No obstant, la sensació de superioritat que va
deixar el Nàstic va ser suficient
per a que el pessimisme no s’instaurés entre la parròquia grana desprès dels
primers 90 minuts de futbol al Nou
Estadi. En aquest sentit va ajudar que en la segona jornada l’equip
aconseguís una ajustada però gran victòria al camp de l’Hospitalet amb una diana de David
Rocha a dos minuts per al final d’un encontre que va tindre 13 minuts d’afegit.
El mig campista extremeny es va convertir en l’autèntic heroi en les victòries
posteriors davant l’Atlètic Balears
(0-1), el València Mestalla (1-2) i l’Alcoyano 1-0) abans de caure per la
mínima al Camp d’Esports de Lleida.
Entre mig, dos empats davant el Badalona
(1-1) i l’Hércules (0-0).
Desprès de la derrota davant el conjunt de la
terra ferma, els de Vicente Moreno
van sumar sis punts seguits superant per la mínima a l’Olot i posteriorment al Reus
Deportiu en el primer derbi de la temporada i que va tenir el mateix
desenllaç que en les dues darreres visites a l’Estadi Camp Nou Municipal, victòria visitant per 0-2 amb gols de Jean-Luc i Rayco. Semblava que el Nàstic començava a agafar una mica d’empenta,
però res més lluny de la realitat. Dels següents sis partits només va sumar una
victòria (Eldense) per tres empats (Cornellà, Mallorca B i Zaragoza B) i dues derrotes (Espanyol B i Huracán de Valencia) que el tornaven a deixar fora de les places de
promoció, tot i que a partir de la derrota al San Gregori de Torrent els grana van encadenar la primera gran
ratxa de la temporada sumant nou partits sense perdre amb victòries de prestigi
al camp del Sant Andreu (0-1), del Badalona (0-1) i sobretot en el de d’Hércules, on el joc dels de Vicente Moreno va arribar al seu punt
més àlgid amb una exhibició que van rubricar dos gols de Rayco i un de Marcos. El
triomf per 3-1 en la següent jornada davant el filial del Valencia deixava al Nàstic
com a líder en solitari del grup amb quatre punts d’avantatge respecte al Lleida Esportiu.
El següent desplaçament era al camp de l’Alcoyano, un estadi que el Nàstic va visitar a principis de
temporada en el partit corresponent a la segona ronda de la Copa del Rei. Llavors, els valencians
es van imposar per un resultat de 1-0 que es va repetir en el campionat domèstic.
La derrota va instaurar un cert aire d’incertesa perquè el Lleida no va fallar i arribava a Tarragona amb la possibilitat de ser el nou líder de la categoria,
però els granes van saber gestionar
la intensitat i el ritme del partit i es van imposar per la mínima gràcies a un
gol d’estratègia de Pablo Marí. El
triomf davant els lleidatans els va
permetre continuar amb la bona dinàmica que venien demostrant des de la 17ª
jornada deixant en una simple ensopegada, en una simple anècdota, la derrota a Alcoi. Els dos següents compromisos no
eren gens fàcils, doncs tocava visitar a l’Olot
i rebre a casa als veïns de Reus.
Tots dos partits es van resoldre de la mateixa manera que en el partit contra
el Lleida, a pilota aturada, un art
on Adolfo Baines ha demostrat ser un
autèntic mestre. A partir d’aquí, el Nàstic
va començar a volar fins al campionat amb tres victòries consecutives –previ
empat al camp del Cornellà- davant
els filials de l’Espanyol (1-0), el Zaragoza (0-3) i el Mallorca (3-0).
El Nàstic estava a un pas de ser campió del
grup tot i la insistència d’un Huracán
de Valencia que va arribar a somiar amb la primera plaça desprès de l’accident
en forma de derrota que van patir els de Vicente
Moreno al camp de l’Eldense
(3-2) just abans de que tarragonins i valencians s’enfrontessin en el partit definitiu,
però els primers no van voler deixar cap cap per lligar i es van imposar per
2-1 gràcies al dos gols del pichichi Rayco. Amb el campionat al sac i ben
lligat, les darreres jornades només servirien per a fer d’aquest equip el
millor Nàstic de la història a Segona Divisió B, però els jugadors ja
només pensaven en el play-off i es
van deixar anar amb la derrota a Xàtiva
(4-1) i els empats contra l’Elche B
(1-1) i el Villarreal B (2-2).
Un cop finalitzada la lliga regular, tocava
encarar el la promoció d’ascens davant el Real
Oviedo, el Cádiz o el Huesca. Gairebé
ningú volia als dos primers per la història, l’estadi i l’afició que porten
darrere. Així doncs, el Huesca era
el preferit de l’afició de la mateixa manera que segurament el Nàstic era el rival més assequible a
ulls dels aficionats oscenses, fet compartit
pels seus jugadors que van cometre l’error de fer públic un vídeo on celebraven
amb plena eufòria l’aparellament amb els tarragonins. Els homes de Vicente Moreno van fer servir aquest
vídeo per motivar-se de cara al partit d’anada a l’Alcoraz, un partit on tots dos van demostrar massa respecte i van
arriscar massa poc deixant-ho tot per al partit de tornada al Nou Estadi, on el
Nàstic s’acabaria imposant per 3-1
amb els gols de Lago Jr., David Rocha
i Marcos Jiménez De la Espada.
Amb l’objectiu de l’ascens a Segona Divisió complert, el Nàstic vol tancar ara una de les
millors temporades a la categoria de bronze coronant-se com a campió de Segona B en una eliminatòria on haurà
de derrotar a tot un històric que també torna al futbol professional, el Real Oviedo.